Parlar de l’atzar no és parlar de Loteria, a l’inrevés potser sí, però l’atzar és molt més que això. Espere de l’atzar que em porte a viure moments com quan arrastrem les mans sobre la superfície de l’aigua i la bromera ens acaricia, sentir aquella sensació entre els dits... mmm... i després romandre asseguts a la vora del vaivé de les ones i la sal se seca sobre la pell... què més podem demanar? En eixe instant és quan ens podem sentir afortunats, almenys jo.
2 comentaris:
Afortunats... afortunats ens tenim que sentir cada dia, per la mínima cosa que siga...
El altre blog torna, per poder tornar a escriure, tot per culpa teua, i l'altre es queda com a diari de valència.
Andreu! Felicitats per aquest article on realment ens fas sentir com a éssers humans el sentit d´allò que ens envolta i la gràcia de les seues coses. Gràcies pel comentari al meu blog!
Publica un comentari a l'entrada