divendres, 28 d’agost de 2009

jo també vull un partit!

Si usted es racista, liberal o le van las comisiones...
apúntese a la democracia estatal! todo son ventajas!
(Eso si, deje la cabeza en casa...)



Passar el temps aguardant...
míting ací, debat allà, trinxera còmoda.
Però, i si algú fa pensar?
D'idiologies no s'omplin boques, això segur.

Tampoc de banderes, himnes ni fronteres.
Representen, signifiquen o refereixen?
Frege o Kripke? No,no... deixem-ho.
Fan sentir bé, no?

Sí, sí. Diuen.
Identifiquen, reivindiquen i enorgulleixen...
com s'explica un sentiment?
A! que no és succeptible de... deixa-ho.

Aleshores... autonomia sentimental o gràcia? No,no...
Permeten, justifiquen i legitimen.
Instrueixen, domestiquen i alienen.
És cara la comoditat, sí.

Però... a qui li importa?
panxa plena, ulls tapats i cervell... mmm...
drap en la mà, carnet a la butxaca i himne al mòbil!
Paper de teatre, aposta segura! per a que arriscar?

dilluns, 10 d’agost de 2009

carta a la Comissió de Festes...

A propòsit del vergonyós llibre de festes que ha editat l'Ajuntament de La Font i la Comissió de Festes, en un tamany de 29,5 x 21,5 cm (que no cap ni en les bústies i les dones majors han d'anar a l'ajuntament a per ell) els he enviat al seu correu de sugerències aquesta carta:

"En primer lloc, em pareix vergonyós el llibre de festes que heu editat. Pareix mentira que els partíceps de la burocràcia parleu de crisis. A quina en concret es referiu? A l'econòmica, a l'ambiental, a la crisi de valors? M'agradaria que ho explicareu, perquè em sembla que les patiu totes.
Malgastar diners i recursos per a editar eixa merda de llibre amb pseudopoesia barata i propaganda dels polítics està fora de lloc. Un dels que escriu parla en les seues dos poesies de la llibertat i la repressió en un llibre de festes editat per una empresa privada de Paiporta, i baix la supervisió de la Comissió de Festes i l'Ajuntament, vergonyós. A més, també parla del matrimoni eclesiàstic i l'amor a la parella, quant ell abandonà la seua família per anar-se'n amb una altra, cosa que em pareix perfecta, però que li lleva tota credibilitat i respecte per part meua. Podriem dir que és el Al Gore de La Font. I la poesia de la contraportada (la de la fotògrafa) ja vos deixa per baix de l'altura de les sabates; una crítica a la tradició en un llibre de festes patronals, és l'antinòmia més gran que podrieu haver fet, per a gust meu, increïble, felicitats a la fotògrafa, per cert. Però, clar, segur que ni vos heu adonat d'això, més preocupats en l'aspecte quantitatiu que pel qualitatiu del llibre. I ja no parlem de les fotos de Camps, Rus o Gaspar, comissaris de corporacions que es posen el trage de salvadors de nosequin dimoni estatal. Vos felicite, m'heu sorprés, pensava que no es podia caure més baix, però ara veig que sí."

M'he deixat molt. Si algú vol dir-los alguna cosa més a aquests malgastadors de recursos escriviu a cabutsperlafesta@gmail.com.

dilluns, 3 d’agost de 2009

Cuba



Me parece que ahún respiro tu aire
oh maravillosa isla!
tu humedad y tus palmeras
tu solidaridad y tus risas.

Ya esa llegada
un tanto extraña
tragicomedia ahora recordada
me hacía ver

que el dictado de tu máscara
no era tan duro como lo pintaban
no era tan horrible como deseaban
era simplemente esperanza.

Esperenza existencial
de libertad entre fronteras
de manteles de hierba sobre la tierra
que se mantiene firme en medio de ese mar.

Un mar de todo un mundo
de injusticias y de tristeza
de capitalismo y realezas
de libres mercados y pobreza.

Quién fuera cubano!
con todo ese polvo en las aceras
con sus carros viejos
o patinetes ahún de madera...

con su pillería o su lentitud
que al europeo estresan
y otras tantas menudezas...
pero con la barriga llena!

Su envidiable falta de planificación
¿estará tocada por la mano de un dios?
¿quizá se llame revolución?
siempre funciona, nunca cesa.

Estando fuera pero en casa
en esa isla solo sentía eñoranza
si pensaba en marcharme
y dejar de tocarla, de amarla.