dijous, 28 de gener de 2010

camí triat...



Ella sap de mi molt més que jo mateix
també sap què pot passar entre nosaltres
si no fora perquè em pot portar fins a tu
la deixaria com cada nit però per sempre.

Queden encara molts camins per recórrer
molts els he fet ja sol sense adonar-me'n
m'acusaran d'idealista si t'imagine al capdavall
però l'espera no la faig si no es per tu.

Moltes de les cançons ja te les he regalat
abans d'escriure-les ja et pertanyien
no són les paraules un bon mitjà per a aquest viatge
en elles es perden molts llocs recorreguts.

Potser el que conta al final es el destí
però ara no hi ha més qe fer camí llarg
somiant o despert, dasein o reflexiu
serà indiferent això si m'esperes tu.

somiar creure...creure somiar...


Una sola paraula seria suficient
potser siga l'elè allò que anel·le
és indiferent el que es diga
en eixe moment s'atura tot

bategant a semifuses tot es fon
com es fon la caricia autòmata
que dibuixa una silueta perfecta
que s'esborra si pretenc recordar-la

precisament per aquest intent
me n'adone que era un somni
si fóra realitat ni ho podria inentar
ella m'ompliria tot el dia

trobant el que he buscat?
buscant el que he trobat?
s'ha perdut tota esperança
el plaer és tan solitari com fidel

la guitarra ja no parla
escolta però calla com qui otorga
no m'estima la filosofia
obre finestres on no veig ni el vidre

set vides no seran prou
perquè ningú arriba a la segona
l'anhel mor al final solitari
com mor un somni fet realitat

la solitut fa moments eterns
altres ni deixen rastre
la búsqueda és desesperada
com fulla caduca en hivern

ombres des de teulades
carrerons sense sortida
túnels inacabables
pous sense fons

en tots aquests llocs t'he trobat
a la imaginació inexistencial
com, si no?
al carrer t'he perdut però.

dijous, 21 de gener de 2010

mort... i què?

Sóc conscient que arribarà. Però falta tant...
durant aquest temps he d'aprofitar
per deixar al meu pas una petjada
que marque el terreny aquest que hem xafat.

Hem divisat un món que està trastocat
un altre que plora de tant de mal
i un altre en la ment, no sabem com és
però ens sobren raons per lluitar demà.

No és una moral reactiva al final...
és força creadora i autoafirmant
sols té un camí el que ens fa feliços
la nostra empatia amb el més petit.

Lluitem contra estereotips
contra actituds interioritzades en la gent
contra qui vol fer creure que estem delirant
i tot ho fa per pròpia comoditat.

Hem ajudat a donar un gran pas
a la història d'aquest món globalitzat
no demanem resultats al moment, immediats
però sabem que tot açò no es pot parar.

Ja arribarà el moment esperat
la possibilitat d'impossibilitats
el final del trajecte, de la partida
l'última caiguda en aquest combat.

divendres, 15 de gener de 2010

art...

La millor acció transformadora és una manifestació artística. Un salt qualitatiu. Instint contra repressió cultural. Tota la gent que d'alguna manera ha sobrepassat el seu temps ha sabut estar per damunt de les formes de relació predominants en la seua cultura i en el seu art, per crear-ne unes de noves que hauran de superar-se o morirà l'art amb elles. Al carrer, a les parets, dins una cervesa, en la contraportada d'un llibre, en el cristal d'un cotxe, qualsevol lloc és bo. Gaudim fent-lo. Som del tipus de gent que no trobem tranquilitat si no és en el frenesí creador del dia a dia, de la forma que siga. I a més ho fem servir per transformar el món, perquè som del tipus de gent que encara seriem més infeliços no implicant-nos per canviar-ho tot. Per açò ho fem.
Hem de traure el que portem a dins. L'art, com la filosofia, ha d'embrutar-se o morir.

Acció Revolució Tots

dimecres, 6 de gener de 2010

prioritzar...


Que com es fa per escriure?
Que algú em diga primer com s'escriu per a fer, per favor.

dimarts, 5 de gener de 2010

La Comuna...



Ja tenim al carrer el nostre primer CD. Els meus amics Joan Palomares, Joan Angel ("Jony" per a mi) i jo, Andreu ("Todo" per a ells), hem realitzat un primer esboç d'un projecte que esperem que dure molt de temps. És un CD que pretén reflexar algunes de les coses que ens han passat durant l'any que hem estat vivint junts a València i també durant el viatge que hem fet aquest estiu a Cuba. Esperem que a tota la gent li agrade la nostra xicoteta aportació artística que, a banda d'això, pretén fer pensar a la gent, ja que el més important no és el que expressem sino l'efecte que podem causar en una altra persona quan escolte la nostra música.

Donem les gràcies a Fausto, de l'estudi Pocapela, pel treball fet amb nosaltres i la seua orientació, que ha ajudat a millorar les bogeries que ens venen al cap.


Entra al nostre myspace si vols escoltar-nos:


Espere que vos agrade!