Camins de solitud malcarada
petjades de desesperació
brises de desolació arrancada
alés gelats dispersos
Hia ha paraules que busquen ser
volant disperses trobaran un missatger
un sentiment que no té nom
s'enamora d'un poema buit per dins
L' ahir és l'equipatge del viatger
aquell ésser fugitiu que mira endavant
perd la meitat d'ell en cada lloc xafat
retroba un altre jo en cada port
Noves selves humides ens acolliran
el terra sec queda al fons del llac
espècies broten i fan el fruit
d'un nou missatge que difondre amb plors
Resten vides per fer i desfer
dels que moren altres naixeran
però el terra és sempre el mateix
hi ha ferides que no es borraran
