divendres, 29 de maig de 2009

sorra...



De la forta ventada m'enduc el record
d'una fiblada que invoca la mort

de l'ona arrugada el regust salat
estirat al terra però volant

la sorra juga amb els meus dits
cada granet em recorda que estic viu

ella m'ensenya que la vida és mestissa
una esquenada es fon amb una carícia

els asseguts miraran l'horitzó
mai arribaran ells a tallar el Sol

una llàgrima es retrobarà amb la pluja
la sorra els farà de bressol...