dimecres, 2 de febrer de 2011

tríada protectora?



estic descalç, ací he arribat, per camí molt pedregós
m'han fet parar, han reculat les pedjades del meu cor
al precipici, m'he arrimat, tantes voltes hi he caigut
he aprés a volar, el seu impuls encara no m'ha vençut

un altre matí, hem decidit, no quedar-nos més en casa
de res serviran, discursos amagats, hem de fer-nos forts i eixir
el canvi és avui, hem de parar, aquella gent armada
que no mirarà, colpejarà, això no pot quedar així

ara sóc jo el que s'ha passat?, ara sóc jo el perillós?
el que no segueix els teus consells?, el que pensa per si sol
manipulant el pensament, adormint la població
està societat emmalaltix, ací no vull viure jo


Dic NO a la civilització...

si és la poli qui té el poder per maltractar-me
si la impunitat és l'únic preu que ha de pagar
si això és la protecció que ens ofereixen
si s'ha de mantindre a bofetades la hegemonia

si no hi ha argument més enllà del garrot
si no puc ni parlar en la meua llengua
si es tapa així la mentida que ofega la vida
si és així com pretenen callar les veus

tan perillós és un estudiant reclamant poder ser això mateix?
és un terrorista aquell que només va armat amb llapis i llibres?
perquè he de callar les meues idees davant el poder militar?
perquè ho permet el poder polític? què preteneu oblidar?

...no vaiga a callar.

un dia més sortim
il·lusió i emoció no falta
valdrà la pena hui?
sabem que pot passar

pressenc el canvi
el vent s'enrareix
de sobte una tempesta
més negror en l'ambient

línia blava uniforme
el cordó es trenca
ofega l'esperança
la justícia rep porrades

la violència aflora
calla els crits de pau
dones són colpejades
la por surt corrent

la ràbia de caceria
els plors hi acudeixen
respon l'instint bàsic
la sang surt a passejar