tinc ganes de barrejar paraules
són coses importants per a mi
qui sap si un demà tot canvie
aleshores potser açò em siga útil
ha eixit moltes vegades el sol
ha canviat l'horitzó de la meua vida
no puc dir què és el que veig
sé que en el demà està la llum
no puc dir que tinga por
de vegades tinc vertigen
estic content del que he fet
vull seguir sorprenent-me
no puc parar de pensar-ho
el vent ho porta i m'invadeix
la meua mirada es perd avant
segueixc al terra els meus passos
pretenc congelar el que aprenc
tot es fon a les meues mans
sempre resta alguna ensenyança
i novament ho faig
prenc la realitat com a tràgica
és important que siga caòtica
el que escric no és la veritat
solament se que és real
1 comentari:
Todo, aquest poema és, pel contingut, ben valuós i suggeridor. M'ha agradat molt, de veritat. Demostra que al darrere hi ha un poeta incipient. Ànim, i a continuar. Les il·lusions paguen la pena.
Juli
Publica un comentari a l'entrada