L'altre dia venint cap a València amb el tren se'm vingué al cap açò. No crec que a ningú li interesse però a Internet ja hi ha tanta merda que un poc més...
Enmig del núvol nocturn
aquell solet.
La foscor latia
i el cor calent.
Mirades qe es busquen
mans que s’encontren
respiracions que es barregen
i el meu cor a cent.
aquell solet.
La foscor latia
i el cor calent.
Mirades qe es busquen
mans que s’encontren
respiracions que es barregen
i el meu cor a cent.
L' exageració de la innocència
em va somriure interiorment
quan el perfum de roses dolces
embriagava el vell ambient.
em va somriure interiorment
quan el perfum de roses dolces
embriagava el vell ambient.
Qui diria que tanta embriaguesa
això sí, pels dos permesa,
fins i tot per a Dionís
seria un excés.
això sí, pels dos permesa,
fins i tot per a Dionís
seria un excés.
Solament l’atzar
que ho possibilita tot
des de l’ Apocalipsi
fins l’ Armaggeddon
que ho possibilita tot
des de l’ Apocalipsi
fins l’ Armaggeddon
pogué portar-me a tal embús
que lluny de ser un fi
era on començaven
els meus somnis, el meu camí.
que lluny de ser un fi
era on començaven
els meus somnis, el meu camí.
Un camí que ve i se’n va
que el notes perquè el recorres
però que quan el busques
s’ha esfumat, ja no està.
que el notes perquè el recorres
però que quan el busques
s’ha esfumat, ja no està.
I així em sentia jo
caminant per un no sé on
en busca de sí sé el que
de vegades somiant, de vegades en tren.
caminant per un no sé on
en busca de sí sé el que
de vegades somiant, de vegades en tren.
(no dóne més de si en 30 minuts...)
1 comentari:
Solament l'atzar...
capaç de fer-nos caure en eixes casualitas que, deixant a banda les causalitats, fan possible que cada dia ens puga canviar la vida...sorprenent-nos...amb converses fluides,o mirades desconegudes en tren.
Espere vore més escrits per ací...:)
Publica un comentari a l'entrada