
...estem buits de quantitats infinites...vençuts però no convençuts...i morirem en l'abundància si no repartim un producte col·lectiu social com és el capital creat per tots els països del món amb el seu treball...pensem que dominem els esclaus però la maquinària se'ns ha anat de les mans i ara es gira contra nosaltres, contra les altres espècies i contra tot el planeta...
dijous, 25 de novembre del 2010
és realment important...

diumenge, 7 de novembre del 2010
seducció...

dimarts, 2 de novembre del 2010
dijous, 28 d’octubre del 2010
recordes?

dimecres, 20 d’octubre del 2010
confusió...

dilluns, 18 d’octubre del 2010
possibilitat...
dimarts, 5 d’octubre del 2010
papel-avión...

diumenge, 5 de setembre del 2010
franges i pous de la mort...


dissabte, 4 de setembre del 2010
calent amor fred...
dilluns, 9 d’agost del 2010
si em dius...

dimecres, 5 de maig del 2010
estela...
divendres, 16 d’abril del 2010
amistat...

dilluns, 8 de març del 2010
més dona...
dimecres, 24 de febrer del 2010
diversidad, ideología, originalidad...

dimarts, 16 de febrer del 2010
Canon...
divendres, 12 de febrer del 2010
el que diu la guitarra...

dijous, 11 de febrer del 2010
mis palabras y, quizá, también las tuyas...

dilluns, 1 de febrer del 2010
cara...

dijous, 28 de gener del 2010
camí triat...

somiar creure...creure somiar...

dijous, 21 de gener del 2010
mort... i què?
divendres, 15 de gener del 2010
art...
dimecres, 6 de gener del 2010
prioritzar...
dimarts, 5 de gener del 2010
La Comuna...

dimecres, 23 de desembre del 2009
tiempo...


divendres, 4 de desembre del 2009
mmm...

dijous, 3 de desembre del 2009
buscando en mi interior...
dilluns, 16 de novembre del 2009
La pereza de la razón está de moda
dimecres, 28 d’octubre del 2009
Alzar el vuelo...

dimarts, 15 de setembre del 2009
sembrarem la consciència...

Com un arbre que creix
que s'estira i que floreix
les idees broten en la gent
que es cuida i s'enriqueix.
sempre alerta als canvis
el substrat de la consciència
fermenta amb l'expreiència.
la sensibilitat la posa en marxa
després podem les impureses
per reforçar les nobleses.
no tingam por a demanar
per ingenus que pugam semblar
un altre parer a un company.
som únics, com també els nostres fruits
però el llegat de collites anteriors
és tot un cultiu de molt de profit.
no volem semblar banals
però si el terreny no ens és favoralble
no sigam arrogants.
no esperem massa per fer balanç
no deixem la sembra per cap d'any
revoltem-nos quan cal!
divendres, 28 d’agost del 2009
jo també vull un partit!

dilluns, 10 d’agost del 2009
carta a la Comissió de Festes...
Malgastar diners i recursos per a editar eixa merda de llibre amb pseudopoesia barata i propaganda dels polítics està fora de lloc. Un dels que escriu parla en les seues dos poesies de la llibertat i la repressió en un llibre de festes editat per una empresa privada de Paiporta, i baix la supervisió de la Comissió de Festes i l'Ajuntament, vergonyós. A més, també parla del matrimoni eclesiàstic i l'amor a la parella, quant ell abandonà la seua família per anar-se'n amb una altra, cosa que em pareix perfecta, però que li lleva tota credibilitat i respecte per part meua. Podriem dir que és el Al Gore de La Font. I la poesia de la contraportada (la de la fotògrafa) ja vos deixa per baix de l'altura de les sabates; una crítica a la tradició en un llibre de festes patronals, és l'antinòmia més gran que podrieu haver fet, per a gust meu, increïble, felicitats a la fotògrafa, per cert. Però, clar, segur que ni vos heu adonat d'això, més preocupats en l'aspecte quantitatiu que pel qualitatiu del llibre. I ja no parlem de les fotos de Camps, Rus o Gaspar, comissaris de corporacions que es posen el trage de salvadors de nosequin dimoni estatal. Vos felicite, m'heu sorprés, pensava que no es podia caure més baix, però ara veig que sí."
dilluns, 3 d’agost del 2009
Cuba

divendres, 29 de maig del 2009
sorra...

dimecres, 15 d’abril del 2009
canvi... per si de cas...

divendres, 27 de març del 2009
flow...
M'han dit hui que com explicar-li filosofia a un xiquet que es passa el dia mirant anuncis a la tele, que la filosofia és tot i que no és res (en açò estic totalment d'acord), que no queda lloc en aquest món per a eixes coses, i menys a la tele (cosa totalment falsa perquè fa molt poc al Canal Encuentro argentí Jose pablo Feinmann ha fet un programa prou lúdic sobre filosofia, a l'abast de tots)...
El primer que li he dit al xiquet és que em diguera el primer anunci que se li vinguera al cap. M'ha parlat del dels futbolistes que canvien camisetes per natilles. Molt trist, sí (hauria sigut extrany que em parlara d'algun d'esgotament de recursos o així...). L'únic que li he pogut dir és que hi han altres coses més importants a la vida, jo per exemple en compte d'una natilla per una camiseta canviaria un coixí com el que tinc ara per una respiració al meu costat. A més, quin coixí hi ha millor per a dormir-se que sentir les dues respiracions? Ara a temps, ara a contratemps, temps, contratemps, temps, contratemps... i precisament el temps, que creiem que es caracteritzava abans per potenciar l'oblit... quin temps aquell en que cada cosa era causa del seu efecte!... fins que ens adomen que l'oblit és voluntari.
La vivència, l'autèntic flow, l'assimilem en la consciència i després el podem tenir en el rebost de la memòria, però el cervell té el vici de relegar a la memòria aquelles coses amb les quals tenim un "deute", per dir-ho així. El problema ve quan ens adonem també de que el que fem moltes vegades té la seua raó de ser al subconscient, allí on tenim tabús, deutes, també preferències i creences últimes moltes vegades no fonamentades, les quals ens predisposen, etc.
Les coses doloroses la majoria del temps no les tenim a la consciència, el cervell s'encarrega de no recordar-les per tal de ser feliços. Però ens predisposen en la manera de fer i per tant, de ser, perquè no som sinó el que fem. Algú dirà: “si no sóc no puc fer” i jo li preguntaré “què és el ser?” “has elegit ser?”, és clar que no (si ho haguera fet aniria de nou abans el “fer” que el “ser”), i com el que ens interessa és el que podem fer hem de saber com ho podem aconseguir, aleshores estarem així vertaderament elegint el que som. Així de fàcil, bonic i fastigós també.
Aleshores perquè recordar allò que ens fa mal? Per què el maleït deute no se'n va ja? És perquè ho volem així? Confie en que sí... Ara bé, per a desfer-se d'això crec que l'única manera és la paraula, el diàleg, també amb un mateix, és clar, perquè pensar és això, parlar amb un Jo-consciència-suport-metafísic que no existeix, però que dona continuitat a les vivències i records, ajudats per la categoria temporal. Altra vegada el temps... sempre el temps... quant n'haurà de passar per a aprendre?... no a oblidar sinó a voler, a voler el que ens convé. Pensem, parlem amb un mateix, diguem-ho com vulgam... parlem amb els demés, és l'única manera, el diàleg, el millor dels metges, i no eixe fals curander que és el temps. Elegim bé, preferim, somiem, fluïm, canviem també, com en l'anunci, sí, però per coses que valen la pena, per favor.
Bé, crec que ha quedat clar que l'anunci té tota la pseudo-filosofia barata que vulgam, així que sí que queda lloc en aquest món per a la filosofia i sí que hi han coses que mereixen que lluitem per elles... apliquem-nos aquell “pienso, luego insisto” que tant m'agrada. Ànims! I a fluïr!
diumenge, 8 de març del 2009
dona









