recordes?

recordes les hores tirats al teu llit?

el temps no passava gaudint com a bojos

parlavem i reiem, també ens feiem rojos

recordes les tardes qe es feien de nit?

recordes mirades de complicitat?

hi ha tants moments que hem rigut dels demés

no era per malícia aquell divertment

encara ho recordes rient, veritat?

recordes fent plans com hem il·lusionat?

jo res en sabia que era tan senzill

tu veus la rialla, no veus el perill

com és que de res fas quelcom especial?

confusió...

resten paraules per dir el qe veig?

sols cal posar-me i escriure el qe senc

m'omplin els dubtes si mire al carrer

trobe aquest món que està molt malament

mire endins i el paissatge es confús

estones camine i s'escapa la llum

la busque a palpentes fent recorregut

no tinc gens de por si que allà ets tu

els dos horitzons són preocupació

remei trobaré per a tal situació?

remet la memòria la vella poció:

en un la paciència i en l'altre l'acció

possibilitat...

Impossible...

no mirar les teues fotos

no quedar bocabadat

no sentir alguna cosa

no tornar-te a recordar

no cantar mentre camine

no parlar amb papallones

no pensar-te

no besar-te

no cridar-te en silenci

no acostar-me quan et mire

no enyorar-te quan marxe

no dir-te quant t'estime

amb tu...

l'amor ara és possible!

papel-avión...

no se restar callado cuándo sé

que el sentimiento acalla la razón

a veces no me explico, ya lo sé

ser libro abierto no es mi profesión

hace ya tiempo que me pregunté

porqué la luna sale tras el sol

porqué un lunático cómo yo

sigue la estela de tu corazón

de madrugada creo que era

ya no me acuerdo si era yo

quién recorrió tu espalda entera

robando besos de pasión

espero no tengas en cuenta

perdóname, si es que fuí yo

quien erizaba tu silueta

con mis caricias, juguetón

ahora te lanzo este papel

mis manos transformaron en avión

todos los sueños llorados en él

va directo, apunta, a tu corazón