dijous, 28 d’octubre del 2010

recordes?



recordes les hores tirats al teu llit?
el temps no passava gaudint com a bojos
parlavem i reiem, també ens feiem rojos
recordes les tardes qe es feien de nit?

recordes mirades de complicitat?
hi ha tants moments que hem rigut dels demés
no era per malícia aquell divertment
encara ho recordes rient, veritat?

recordes fent plans com hem il·lusionat?
jo res en sabia que era tan senzill
tu veus la rialla, no veus el perill
com és que de res fas quelcom especial?

3 comentaris:

P ha dit...

Son versos becquerianos del siglo XXI en lengua catalana, de por sí especialmente musical.

Un romántico contemporáneo que aúna talento e inspiración eres, Andreu.

¡Salud, compañero!

Andreu Todo ha dit...

Gracias por el comentario Raf!
Como siempre, agradezco mucho tu aporte y también esa hiperbólica analogía que te has permitido esta vez! No sé si soy becqueriano, aunque sí romántico, creo.
Gracias!

Aineta ha dit...

tete este també m'encanta a!! ai les faltes que em posen negra!!!