dimecres, 12 de desembre del 2012

Música compromesa, per què?

He publicat a RXI un article d'opinió: "Música compromesa, per què?".





Música compromesa, per què?
Hi ha gent que ens pregunta per què fem música compromesa, per què polititzem la música o, més ben dit, per què fem de la música una ferramenta al servei del necessari canvi social.
En primer lloc, des d’una perspectiva personal, i sense pensar gaire, podríem dir simplement que gaudim fent-ho. Som del tipus de gent que no trobem tranquil·litat si no és en el frenesí creador del dia a dia, de la forma que siga. I a més ho fem servir per transformar el món, perquè som del tipus de gent que encara seriem més infeliços no implicant-nos per canviar-ho tot. Per açò ho fem.
Per altra banda, per què la música? No és casualitat. La música és art. La millor acció transformadora és una manifestació artística. Un salt qualitatiu. Instint contra repressió cultural. Tota la gent que d’alguna manera ha sobrepassat el seu temps ha sabut estar per damunt de les formes de relació predominants en la seua cultura i en el seu art, per crear-ne unes de noves que, amb el temps, hauran de superar-se, o morirà l’art amb elles.
L’art no és simple repetició d’altre art. La música no pot ser repetició d’altra música, encara que sigui bona música. Els clàssics són aquelles peces que en qualsevol moment present tenen alguna cosa a dir-nos gràcies a la seva riquesa, però per a això ja estan ells. El que fa que la música siga una ferramenta molt valuosa a l’hora d’expressar la realitat que ens envolta, o a l’hora de proposar altres realitats, és la capacitat potencial de generar significats, combinant recursos literaris i musicals. Una metàfora, un canvi de temps o harmonia… tot açò ens fa veure que a la vida les coses poden ser d’una altra manera i, per tant, tenim l’obligació d’intentar aconseguir-ho. La música no ha d’aportar-nos una simple experiència estètica. De fet tot deixa petjada en nosaltres i aleshores tenim l’obligació de triar quina petjada volem deixar nosaltres.
Cada treball musical compromès amb aquesta tasca ha de poder expressar alguna realitat que ens desagrada observant-la baix el prisma de la deformació artística, i aquest té la capacitat de donar-li la volta a les coses per fer visible el que deuria de ser evident però que per un seguit de raons –de l’esteticisme a la política passant pels grans mitjans de desinformació– no ho és. L’esteticisme que ens venen, inclús la música que enes venen, és una simple repetició de patrons que conviden a la mediocritat en els millors dels casos. En la resta d'ocasions no transmet res.
El canvi social és necessari i la música ens ajuda a veure i fer veure d’una altra manera aquesta realitat absurda en la que estem immersos. Alhora, ens presenta altres realitats que cadascú haurà d’interpretar i continuar enriquint per a que siga possible la transformació real. Cada aportació és important perquè pot fer que molta més gent tingui ganes d’implicar-se i treure el que du a dins, allò que a l’escola li digueren que no estava bé treure perquè havíem de ser tots iguals.
A cada barri, a cada local d’assaig, hem de treballar per donar llum a allò que ens intenten amagar. La música ha d’embrutar-se o morir.

dimecres, 13 de juny del 2012

banalitats quotidianes...


la imaginacio es posa en marxa, m'atrapa
somiant cançons per resistir aquesta farsa
no lluitaré, no cridaré, des de ma casa
si ens fem costat i em fas de eco açò no acaba

obri la porta els teus somnis comencen
cantar cançons com a teràpia diu el metge
és malaltissa, obsessiva, la tasca
d'estimular consciències plenes de ressaca

no pararem a pensar, ja està massa clar
la situació només pot canviar actuant
ells van amb tratge de marca, tu ja ho saps
últimament estan sortint-los regalats

aquest país de la costa no és sincer
la tele autònoma no pinta massa bé
inaugurant amb el símbol del nou retall
la paradoxa no maquilla la vritat

dimecres, 4 d’abril del 2012

música...


Després de molt de temps des de l'última vegada que estigué ací, vinc ara però només de passada...

Aquestos mesos han passat moltes coses a la meua vida però principalment m'ha mantingut ocupat i apartat d'ací un nou projecte que encara està creant-se. Es tracta d'un projecte molt ambiciós: la gravació del meu primer CD en solitari. Cabria comentar que a banda del temps dedicat a la composició i gravació de la música (que això és qüestió de com tingues el dia i en cinc mesos hi han hagut dies propicis de sobra) he dedicat molt de temps a la realització d'un home estudio del qual estic molt content pel que fa a relació rendiment/preu, sobretot pel que fa al tema de la gravació vocal... i és que en açò de l'enregistrament de so no hi ha límit de preu però u ha de trobar un punt en el que les necessitats estiguen cobertes i aleshores tancar la butxaca i començar a fer molta feina després d'informar-se molt.

Pel que fa als resultats no sé si serà gran cosa o del vostre gust el que jo puga mostrar a través de les cançons però, si alguna us fa reflexionar o replantejar-vos a vosaltres mateixos d'una altra manera, amb això l'objectiu ja estaria complert. De moment estic començant amb les mescles així que encara queda molt per fer. Tan prompte com siga possible penjaré alguna cosa per ací perquè la tasteu.

Salut i música!