De la forta ventada m'enduc el record
d'una fiblada que invoca la mort
de l'ona arrugada el regust salat
estirat al terra però volant
la sorra juga amb els meus dits
cada granet em recorda que estic viu
ella m'ensenya que la vida és mestissa
una esquenada es fon amb una carícia
els asseguts miraran l'horitzó
mai arribaran ells a tallar el Sol
una llàgrima es retrobarà amb la pluja
la sorra els farà de bressol...
