Sóc conscient que arribarà. Però falta tant...
durant aquest temps he d'aprofitar
per deixar al meu pas una petjada
que marque el terreny aquest que hem xafat.
Hem divisat un món que està trastocat
un altre que plora de tant de mal
i un altre en la ment, no sabem com és
però ens sobren raons per lluitar demà.
No és una moral reactiva al final...
és força creadora i autoafirmant
sols té un camí el que ens fa feliços
la nostra empatia amb el més petit.
Lluitem contra estereotips
contra actituds interioritzades en la gent
contra qui vol fer creure que estem delirant
i tot ho fa per pròpia comoditat.
Hem ajudat a donar un gran pas
a la història d'aquest món globalitzat
no demanem resultats al moment, immediats
però sabem que tot açò no es pot parar.
Ja arribarà el moment esperat
la possibilitat d'impossibilitats
el final del trajecte, de la partida
l'última caiguda en aquest combat.
5 comentaris:
No cal afegir res més al que has escrit. Tant brillant com sempre. (Alerta amb les faltes tete: actituds pròpia ...) Un bes.
Skolta tu! ací si no afegixes contingut nou no es parla! ok? Ni pa fer la pilota ni pa corregir-me! jajajaj Es broma...
Hola Andreu, ja esta la actualització del meu blog.
Si no fóra perque eres el meu germà .... "Ni ha pa pegar-te un mos a l'orella"!!
Me alegro de que hayas leído la entrada, gracias por tú opinión. En realidad, no soy ningún experto en la materia. Entiendo perfectamente la dictadura del proletariado(más que como suceso histórico inevitable, como solución a situaciones concretas) en su contexto histórico, pero a día de hoy, en ciertos entornos, desde luego no veo lógico defenderla. Por eso no hay que, ni aquí ni en Venezuela, desaprovechar lo ya conseguido, la libertad de la demcoracia, aunque esta deba mejorar.
Me alegro de que existan por este mundo personas como tú que no se conforman con la miseria ajena.
Publica un comentari a l'entrada