Andreu Todo
...estem buits de quantitats infinites...vençuts però no convençuts...i morirem en l'abundància si no repartim un producte col·lectiu social com és el capital creat per tots els països del món amb el seu treball...pensem que dominem els esclaus però la maquinària se'ns ha anat de les mans i ara es gira contra nosaltres, contra les altres espècies i contra tot el planeta...
diumenge, 29 de novembre del 2015
Massa arqueòlegs, massa pocs genis.
dimecres, 27 de maig del 2015
divendres, 9 de gener del 2015
divendres, 24 d’octubre del 2014
Nou single "Al vent"
dimarts, 17 de juny del 2014
Andreu Todo - Simbiosi (2014)
diumenge, 8 de juny del 2014
dissabte, 31 de maig del 2014
dijous, 8 de maig del 2014
divendres, 3 de maig del 2013
El meu primer CD en solitari... "Calidoscopi"
Ja està disponible per a qui el vullga escoltar el meu primer CD en solitari... "Calidoscopi". El podeu sentir i descarregar gratuïtament al meu http://andreutodo.bandcamp.com/
També podeu colaborar obtenint el disc en format físic per 3 euros.
Contacte: 687247423 - Andreutod_7@hotmail.com - https://www.facebook.com/AndreuTodo
Contacte: 687247423 - Andreutod_7@hotmail.com - https://www.facebook.com/AndreuTodo
dilluns, 29 d’abril del 2013
"Calidoscopi". Portada del CD
Aquesta serà la portada del meu CD en solitari "Calidoscopi":
El disseny l'he fet jo mateix. Espere que vos agrade.
dimarts, 16 d’abril del 2013
"Calidoscopi" molt prompte...
Despres de molta feina arriba el meu primer CD en solitari. El seu nom es "Calidoscopi" i en breu estara editat per a tots aquells que vullgau escoltar-lo.
Aquesta es una captura ultimant la gravacio del master definitiu.
dimecres, 12 de desembre del 2012
Música compromesa, per què?
dimecres, 13 de juny del 2012
banalitats quotidianes...
la imaginacio es posa en marxa, m'atrapa
somiant cançons per resistir aquesta farsa
no lluitaré, no cridaré, des de ma casa
si ens fem costat i em fas de eco açò no acaba
obri la porta els teus somnis comencen
cantar cançons com a teràpia diu el metge
és malaltissa, obsessiva, la tasca
d'estimular consciències plenes de ressaca
no pararem a pensar, ja està massa clar
la situació només pot canviar actuant
ells van amb tratge de marca, tu ja ho saps
últimament estan sortint-los regalats
aquest país de la costa no és sincer
la tele autònoma no pinta massa bé
inaugurant amb el símbol del nou retall
la paradoxa no maquilla la vritat
dimecres, 4 d’abril del 2012
música...
diumenge, 16 d’octubre del 2011
la paraula arrancada...
dimarts, 6 de setembre del 2011
és passat...
dilluns, 5 de setembre del 2011
alguna cosa ha canviat...
dilluns, 2 de maig del 2011
pathos de la indignació...
divendres, 29 d’abril del 2011
l'explosió del discurs...
dimecres, 13 d’abril del 2011
no sé...
dimecres, 9 de març del 2011
dones...
dilluns, 7 de març del 2011
espècie autorreflexiva...
diumenge, 6 de març del 2011
no poder...
dimecres, 9 de febrer del 2011
una història...
dimecres, 2 de febrer del 2011
tríada protectora?
diumenge, 9 de gener del 2011
reposo de utopía...
dimarts, 21 de desembre del 2010
tot és indiferent?
Les emocions es consideren part de l'àmbit privat i no del que involucra a tot el món. Sempre ressona la secularització i separació de les esferes que Webber ens va explicar una vegada. Les emocions en sí no són bones ni roïns. L'adaptació de Darwin tampoc és un criteri, perquè algunes emocions resulten adaptatives o no segons el context. L'adaptació que proporcione una emoció no li dona ningun valor veritatiu. Per exemple, falses esperances poden resultar beneficioses, o desenvolupar la llei de desintegració de l'àtom pot acabar destruint la humanitat.
¿Hi ha repressió de les pulsions en la civilització? Froid deia que sí. Podem dir que més bé hi ha una estilització en la expressió de les emocions, que respon a una lògica capitalista que necessita maximitzar beneficis venent els mateixos productes de manera diferent perquè pareguen novetats.
Què és la ciència tal i com l'entenem ara i ací? Escapa a totes les influències i determinacions que alguna vegada algun filòsof ha esmentat? Tenim un gran mostrador on triar per fer front a la puresa de la ciència: determinisme físic, biològic, social, cultural, ètnic i fins i tot humà, la moralitat i la mort de déu de Nietzsche (mentre déu diu: "Nietzsche ha mort"), la religió, les pseudo-ciències (a priori diferents de la ciència de la que parlem), les estructures de Claude Lévi-Strauss, el psicoanàlisi de Freud, l'anàlisi marxista de la societat per classes, el fracàs de la raó, els moviments de minories, el postmodernisme, el colonialisme, les neurociències, la televisió i els telenotícies de Ramonet, la guerra, el mercat, el pacte social... hi ha tants noms per a tan poques coses que em venen ara al cap! Els filòsofs en saben més encara, vos anime a que els pregunteu a ells...
Quan un científic desenvolupa una teoria entren en joc valors epistèmics, racionals i altres més profunds que tenen a veure amb la seua manera de vida, que al fi i al cap és la capitalista, valors irracionals, ací. En aquesta etapa de canvi de paradigma sí que la ciència pot ser considerada irracional però el més important és la justificació i aplicacions d'aquestes teories i no com naixen.
Amb la lògica de l'acumulació, l'imperialisme (recordem també a Lenin! no és una invenció dels comunistes) i la globalització (també hi ha nord-americans que fan crítica) hem convertit el progrés en un fi matiex. No tenim ja ningun ideal de cultura com a fi. És propi de les societats en decadència la pèrdua del sentit de la vida: el món no té ningun valor en sí mateix, és un cúmul de fets empíricament explicables, tot és indiferent, matar o morir en guerra. Tot són nombres i estadístiques.
Què esperem que passe ara? L'esteticisme de la política ens tornarà a embaucar quan tornem a posar la tele? I més que res... cap on anem? Abans hi ha agut ja persones que s'an preguntat açò. He de pensar que ara pot ser diferent? De tot açò quedarà un subjectum que alimente el nostre ideal de cultura i salve la humanitat?