dimecres, 13 d’abril del 2011

no sé...


Quantes voltes m'he quedat despert
amb por per voler
dir el que senc?

La tristesa m'ha inundat la pell
per no veure més
lluny del present?

Quantes voltes he agut de fer
com si no
passara res?

Quantes voltes pense que el cervell
és condemnat
sent diferent?


Agafe el paper
em senc malament
només la tristesa és qui escriu nous fragments

Sí pense el que dic
no dic el que pens
la vida de pressa no em senta gens bé

1 comentari:

S ha dit...

Desnudas tu intimidad con gran inteligencia, Andreu. Es para mí de nuevo un placer volver a disfrutar de tus talentosas letras.

Un cordial saludo desde Andalucía.