dimarts, 6 de setembre del 2011

és passat...



Quan m'assec a les estreles
pense coses que ja sé,
mire en elles i em reflexe
mentre el món dorm davall meu.

Quan se'm passa el temps tan ràpid
un record es fa tan lent...
quan sent la pressió a l'estómac
pel vertigen del que em fet.

No hi ha temps per a reflexionar
si no vols perdre't la vida ni un instant.
Aquesta nit no és la realitat
sols un instant interior d'ésser somiant.

No hi ha temps per ser la veritat
el dia a dia l'empeny a ser mortal.
El futur pensat és el passat
que s'ha escapat i que ja no es pot canviar.


Fora del camí
podré seguir prescindint del meu destí.
Aquesta nit
és el fi d'una història marcada.

Puge dalt del cim
per veure què és el que he fet per ser aquí.
Reconstruint
les petjades he seguit creixent per dins.


2 comentaris:

P ha dit...

Salut, Andreu. Soc Rafael, el que fuera autor de La Imprenta de Far y de Cosmovisión de Wundemar.

Quería comunicarte, por si te interesa, que mi única web activa en este momento es Espacio de Revolución (superdemonio.wordpress.com).

Abraçada.

Andreu Todo ha dit...

Hola Rafael! la verdad es que ya lo sabía porque te sigo de cerca, jeje... y por supuesto que me interesa muchísimo, calro que sí!
La verdad es que la fusión ha sido lo mejor que podías hacer, más cómodo para todos supongo...
sigue así!
Saludos!