El que senc
el que em passa pel cap
el que ja no m'importa
si està ella al davant
El que he fet
on he anat i he tornat
la meua carretera
tot queda al meu pas
El que cante
el que diu la guitarra
quan ella li parla
a l'orella de mi
El que dic
el que escric, el que pense
el que li he insinuat
el que encara no he dit
Res no importa
si fem el camí junts, tu i jo
si aquest viatge
em porta fins a tu
Un somriure
una sola mirada
és tot el que anhelava
i somiava despert
Recorrent-te
una sola vegada
al teu món naufragava
enmig d'un mar obert
Una sola paraula
accelera el meu cor
i em recorda
que encara sóc viu
Un grapat de renglons
m'he deixat a algun lloc
esperant
a que acabe la nit
Res no importa
si fem el camí junts, tu i jo
aquest viatge
comença on vulgues tu
Res no importa
si fem el camí junts, tu i jo
si aquest viatge
em porta fins a tu
(No m'he tornat boig d'amor ni m'he oblidat de la política i tot això... tornarà, espere. No patiu, impacients! U escriu el que li ix... és tot!)
2 comentaris:
Quan u escriu el que sent arriba a la pell del lector perquè al cap i a la fi els sentiments dels humans no són tant distints els uns dels altres. Almenys jo em sent identificada amb "el que diu la guitarra ..."
jo crec ke un poc enamorat si ke estas.....
pero les estrofes del final son brutals per a una canço
Publica un comentari a l'entrada