Massa arqueòlegs, massa pocs genis.

Vivim un temps devaluat. Qualsevol pot dir-se o ser considerat polític, músic, poeta, pensador, artista o bohemi en general... Veig molts reconstructors, molts arqueòlegs torts en el poble dels cegs, però molt pocs genis i creadors.

Un dia especial - Andreu Todo - La cosa està seria (2015)

Brutal Trifolium - Amaneix

Nou single "Al vent"

Nous reptes aconseguits! Aquesta vegada xafe un terreny diferent, proper al rap, junt a Carles Gallardo, que ha fet un treball excel·lent realitzant la música d'aquesta cançó que tinc el plaer de cantar per a La Tuerka. Donem les gràcies al programa per l'oportunitat i a Arrels Audiovisuals per ajudar-nos en la gravació del vídeo, especialment a Carles Sánchez Escrivà! 

Andreu Todo - Simbiosi (2014)

Nou disc en descàrrega directa gratuïta!!! Molt prompte estarà disponible el disc físic per tan sols 5 € !!!

Publicació de Andreu Todo - Simbiosi.

2n Avançament del nou disc "Simbiosi" (2014) d'Andreu Todo

Publicació de Andreu Todo - Simbiosi.

Avançament del nou disc "Simbiosi" (2014) d'Andreu Todo

Publicació de Andreu Todo - Simbiosi.

Pròximament... Nou disc!!! SIMBIOSI

Publicació de Andreu Todo - Simbiosi.

El meu primer CD en solitari... "Calidoscopi"

Ja està disponible per a qui el vullga escoltar el meu primer CD en solitari... "Calidoscopi". El podeu sentir i descarregar gratuïtament al meu  http://andreutodo.bandcamp.com/

També podeu colaborar obtenint el disc en format físic per 3 euros.
Contacte: 687247423 - Andreutod_7@hotmail.com - https://www.facebook.com/AndreuTodo 

"Calidoscopi". Portada del CD

Aquesta serà la portada del meu CD en solitari "Calidoscopi":

El disseny l'he fet jo mateix. Espere que vos agrade.

"Calidoscopi" molt prompte...

Despres de molta feina arriba el meu primer CD en solitari. El seu nom es "Calidoscopi" i en breu estara editat per a tots aquells que vullgau escoltar-lo.

Aquesta es una captura ultimant la gravacio del master definitiu.

Música compromesa, per què?

He publicat a RXI un article d'opinió: "Música compromesa, per què?".

Música compromesa, per què?

Hi ha gent que ens pregunta per què fem música compromesa, per què polititzem la música o, més ben dit, per què fem de la música una ferramenta al servei del necessari canvi social.

En primer lloc, des d’una perspectiva personal, i sense pensar gaire, podríem dir simplement que gaudim fent-ho. Som del tipus de gent que no trobem tranquil·litat si no és en el frenesí creador del dia a dia, de la forma que siga. I a més ho fem servir per transformar el món, perquè som del tipus de gent que encara seriem més infeliços no implicant-nos per canviar-ho tot. Per açò ho fem.

Per altra banda, per què la música? No és casualitat. La música és art. La millor acció transformadora és una manifestació artística. Un salt qualitatiu. Instint contra repressió cultural. Tota la gent que d’alguna manera ha sobrepassat el seu temps ha sabut estar per damunt de les formes de relació predominants en la seua cultura i en el seu art, per crear-ne unes de noves que, amb el temps, hauran de superar-se, o morirà l’art amb elles.

L’art no és simple repetició d’altre art. La música no pot ser repetició d’altra música, encara que sigui bona música. Els clàssics són aquelles peces que en qualsevol moment present tenen alguna cosa a dir-nos gràcies a la seva riquesa, però per a això ja estan ells. El que fa que la música siga una ferramenta molt valuosa a l’hora d’expressar la realitat que ens envolta, o a l’hora de proposar altres realitats, és la capacitat potencial de generar significats, combinant recursos literaris i musicals. Una metàfora, un canvi de temps o harmonia… tot açò ens fa veure que a la vida les coses poden ser d’una altra manera i, per tant, tenim l’obligació d’intentar aconseguir-ho. La música no ha d’aportar-nos una simple experiència estètica. De fet tot deixa petjada en nosaltres i aleshores tenim l’obligació de triar quina petjada volem deixar nosaltres.

Cada treball musical compromès amb aquesta tasca ha de poder expressar alguna realitat que ens desagrada observant-la baix el prisma de la deformació artística, i aquest té la capacitat de donar-li la volta a les coses per fer visible el que deuria de ser evident però que per un seguit de raons –de l’esteticisme a la política passant pels grans mitjans de desinformació– no ho és. L’esteticisme que ens venen, inclús la música que enes venen, és una simple repetició de patrons que conviden a la mediocritat en els millors dels casos. En la resta d'ocasions no transmet res.

El canvi social és necessari i la música ens ajuda a veure i fer veure d’una altra manera aquesta realitat absurda en la que estem immersos. Alhora, ens presenta altres realitats que cadascú haurà d’interpretar i continuar enriquint per a que siga possible la transformació real. Cada aportació és important perquè pot fer que molta més gent tingui ganes d’implicar-se i treure el que du a dins, allò que a l’escola li digueren que no estava bé treure perquè havíem de ser tots iguals.

A cada barri, a cada local d’assaig, hem de treballar per donar llum a allò que ens intenten amagar. La música ha d’embrutar-se o morir.

Andreu Todo

banalitats quotidianes...

la imaginacio es posa en marxa, m'atrapa
somiant cançons per resistir aquesta farsa
no lluitaré, no cridaré, des de ma casa
si ens fem costat i em fas de eco açò no acaba

obri la porta els teus somnis comencen
cantar cançons com a teràpia diu el metge
és malaltissa, obsessiva, la tasca
d'estimular consciències plenes de ressaca

no pararem a pensar, ja està massa clar
la situació només pot canviar actuant
ells van amb tratge de marca, tu ja ho saps
últimament estan sortint-los regalats

aquest país de la costa no és sincer
la tele autònoma no pinta massa bé
inaugurant amb el símbol del nou retall
la paradoxa no maquilla la vritat

música...

Després de molt de temps des de l'última vegada que estigué ací, vinc ara però només de passada...

Aquestos mesos han passat moltes coses a la meua vida però principalment m'ha mantingut ocupat i apartat d'ací un nou projecte que encara està creant-se. Es tracta d'un projecte molt ambiciós: la gravació del meu primer CD en solitari. Cabria comentar que a banda del temps dedicat a la composició i gravació de la música (que això és qüestió de com tingues el dia i en cinc mesos hi han hagut dies propicis de sobra) he dedicat molt de temps a la realització d'un home estudio del qual estic molt content pel que fa a relació rendiment/preu, sobretot pel que fa al tema de la gravació vocal... i és que en açò de l'enregistrament de so no hi ha límit de preu però u ha de trobar un punt en el que les necessitats estiguen cobertes i aleshores tancar la butxaca i començar a fer molta feina després d'informar-se molt.

Pel que fa als resultats no sé si serà gran cosa o del vostre gust el que jo puga mostrar a través de les cançons però, si alguna us fa reflexionar o replantejar-vos a vosaltres mateixos d'una altra manera, amb això l'objectiu ja estaria complert. De moment estic començant amb les mescles així que encara queda molt per fer. Tan prompte com siga possible penjaré alguna cosa per ací perquè la tasteu.

Salut i música!

la paraula arrancada...

Camins de solitud malcarada

petjades de desesperació

brises de desolació arrancada

alés gelats dispersos

Hia ha paraules que busquen ser

volant disperses trobaran un missatger

un sentiment que no té nom

s'enamora d'un poema buit per dins

L' ahir és l'equipatge del viatger

aquell ésser fugitiu que mira endavant

perd la meitat d'ell en cada lloc xafat

retroba un altre jo en cada port

Noves selves humides ens acolliran

el terra sec queda al fons del llac

espècies broten i fan el fruit

d'un nou missatge que difondre amb plors

Resten vides per fer i desfer

dels que moren altres naixeran

però el terra és sempre el mateix

hi ha ferides que no es borraran

és passat...

Quan m'assec a les estreles

pense coses que ja sé,

mire en elles i em reflexe

mentre el món dorm davall meu.

Quan se'm passa el temps tan ràpid

un record es fa tan lent...

quan sent la pressió a l'estómac

pel vertigen del que em fet.

No hi ha temps per a reflexionar

si no vols perdre't la vida ni un instant.

Aquesta nit no és la realitat

sols un instant interior d'ésser somiant.

No hi ha temps per ser la veritat

el dia a dia l'empeny a ser mortal.

El futur pensat és el passat

que s'ha escapat i que ja no es pot canviar.

Fora del camí

podré seguir prescindint del meu destí.

Aquesta nit

és el fi d'una història marcada.

Puge dalt del cim

per veure què és el que he fet per ser aquí.

Reconstruint

les petjades he seguit creixent per dins.

alguna cosa ha canviat...

Hola de nou! Demane disculpes per la tardança però últimament han passat moltes coses. Després han passat els examens i, més tard, han tornat a passar moltes coses, algunes socials i d'altres personals.

Vivim un moment singular, especial, també delicat. Pense que les condicions socials han canviat perquè encara que quasi totes les coses s'han mantés i algunes fins i tot han empitjorat (ara fins i tot tenim bous a Gandia!), almenys ja sabem com no s'han de fer les coses.

Quan el dia dos de maig escrivia "pathos de la indignació..." encara no sabia que eixa paraula anava a sonar i ressonar tantes vegades en l'esfera pública espanyola. La coincidència em va sorprendre molt.

Foren uns dies molt especials per a mi ja que per primera vegada a la vida vaig sentir ací una emoció solament comparable al sentiment de satisfacció que vaig tenir en la meua curta estada a Cuba fa dos estius en veure la manera en que els cubans entenien la vida. Allí em sentia com a casa i els carrers de Camagüey i La Havana d'alguna manera eren els meus carrers també perquè semblaven els carrers de tots els cubans. Doncs eixe mateix sentiment m'omplia cada vegada que anava a la Plaça de la Indiganció de Gandia i veia a xiquets, dones, jubilats, petits comerciants, immigrants i qualsevol persona que tinguera ganes de fer-ho, agafar un megàfon i dir el que pensava de l'actual situació social, expressar el que l'angoixava, dir el que creia que podia oferir a la resta o qualsevol altra cosa sense cap tipus de por ni vergonya per si les seues idees serien massa ingènues per ser escoltades per tots. Mentre estava allí no parava de ressonar al meu cap allò de:

Hi ha un munt de persones

hi ha un munt de visions

nungú calla, però.

quan s'uneix la passió

Però, al mateix temps que em deixava dur per eixa grata sorpresa, per eixa satisfacció pel despertar d'una veu dormida durant tant de temps, no podia deixar de pensar quins perills comportava tot allò per a la realització d'una veritable revolució social. Alguns amics teniem la sensació de que allò no era el que portavem tants anys esperant. Sabiem que en un mateix moviment hi havia molts grups diferents però d'alguna manera haviem de callar i no ser "massa radicals" perquè per a una vegada que passa alguna cosa el que tocava era deixar que les coses passaren per veure on acabava tot allò. Personalment, des dels primers dies, ja sentia que el moviment anava a dividir-se entre la gent que pretenia quedar bé amb la democràcia i la gent que preteniem radicalitzar el moviment. El primer era el grup de la gent no formada i que en eixos moments estava vivint més una revolució personal que social i el segon erem la gent que feia ja molt de temps que havíem viscut eixa revolució en les formes, personal, i que no necessitàvem perdre el temps somiant sino canviant les coses del nostre voltant.

Doncs bé, passat un temps està ben clar com NO s'han de fer les coses si no volem que "el sistema", ja siguen els mitjans, les empreses o els partits polítics, es posen al capdavant d'una revolució que no els pertany sino que suposadament hauria d'acabar amb ells i la seua hegemonia sobre l'opinió pública. Crec que es varen fer moltes coses malament. I és que en una data tan propera a les eleccions com aquell 15 de maig alguns fins i tot ja parlaven de formar un partit polític que defensara les idees del moviment! Altres, polítics amb sou, s'apuntaven a les manis com si res passara! A internet i a la tele parlaven de l' Spanish Revolution, com si poguerem estar-ne orgullosos d'una revolució així... d'una revolució que a penes alçava la veu aquesta era callada per les porres dels antidisturbis... d'una vergonyosa revolució democràtica i fins i tot constitucional algunes vegades... Vist d'es d'ací és per a pixar-se de riure!

Però bé, cal traure alguna ensenyança de tot el que es s'ha viscut, i algunes coses que començaren eixe dia encara es mantenen vives entre la gent que vertaderament té ganes de canviar les coses. Invite a la gent a continuar llegint, formant-se i informant-se, que és una tasca que requereix molt esforç i revisar molts llocs diferents i des de totes les perspectives. Hem d'aprofitar que s'ha parlat de moltes coses que estaven mortes per fer que estiguen latents en l'opinió pública, en les converses del dia a dia, dels amics que passaven de tot, dels veïns... però no deixem d'aprofitar algunes coses que ja sabem de la història i dels llibres perquè no val la pena repetir errors ni refer troballes de pedres precioses que ja varem enterrar perquè en realitat no son valuoses. Continuem lluitant i fent difusió! Continuem fent pensar!

pathos de la indignació...

Hi ha fets que s'encreuen

hi ha il·lusió d'explicació

hi ha causalitats borroses

només hi ha interpretació

Hi ha esperança i hi ha idees

hi ha gent convençuda

hi ha fronts de batalla

hi ha motius per lluitar

Com seria la vida

no pensant la mentida?

quan no hi tens cap ferida

què et mou per avançar?

Hi ha un munt de persones

hi ha un munt de visions

nungú calla, però.

quan s'uneix la passió

l'explosió del discurs...

Paraules nuclears

mentides radioactives

abús de la paraula

per damunt del que és permés

Es busquen inversors

per fer l'OPA al discurs

per ser la veritat

potser fan falta molts diners

no sé...

Quantes voltes m'he quedat despert

amb por per voler

dir el que senc?

La tristesa m'ha inundat la pell

per no veure més

lluny del present?

Quantes voltes he agut de fer

com si no

passara res?

Quantes voltes pense que el cervell

és condemnat

sent diferent?

Agafe el paper

em senc malament

només la tristesa és qui escriu nous fragments

Sí pense el que dic

no dic el que pens

la vida de pressa no em senta gens bé