... de repent m'he despertat, i en el cap una imatge com aquesta...
Comença l'any nou...
el camí avança.
Les patjades i l'alè són tous...
emulen l'esperança.
La boira es deixa vore...
insinua el que amaga.
No deixa vore...
tampoc s'atrapa.
L'artificialitat és paral·lela,
les caminates humides
Sensació freda...
contratemps entre vides...
2 comentaris:
Fax l'aclariment: no he tingut cap contratemps! em referixc al contratemps que fan les petjades quan caminem... queda clar ara? jeje
Bé, Andreu, em pase pel teu bloc i aquesta vegada comente per a dir-te que continues escrivint aquest textos i per a informar-te, ja que eres un dels seguidors del meu bloc, de que a partir d'ara estaré a http://asgo.freehostia.com.
Enhorabona per tot el que vas escivint!!=D
Fins prompte!
Publica un comentari a l'entrada