dimecres, 20 d’octubre del 2010

confusió...



resten paraules per dir el qe veig?
sols cal posar-me i escriure el qe senc
m'omplin els dubtes si mire al carrer
trobe aquest món que està molt malament

mire endins i el paissatge es confús
estones camine i s'escapa la llum
la busque a palpentes fent recorregut
no tinc gens de por si que allà ets tu

els dos horitzons són preocupació
remei trobaré per a tal situació?
remet la memòria la vella poció:
en un la paciència i en l'altre l'acció

2 comentaris:

  1. Para ser una persona muy joven, tu poesía es sabia y madura, profunda. Por otra parte me gusta la sencillez en la forma frente a la hondura del contenido.

    Además, muy bien suenan tus versos en tu lengua materna.

    Salut, noi!

    ResponElimina
  2. Muchas gracias por comentar Far!

    Me agrada la idea de la sencillez y me gusta reflejar de esa manera cosas que para mí son bastante angustiosas, porque a partir de entonces ya lo son menos...

    Moltes gràcies i igualment!

    ResponElimina

digues...