... de repent m'he despertat, i en el cap una imatge com aquesta...
Comença l'any nou...
el camí avança.
Les patjades i l'alè són tous...
emulen l'esperança.
La boira es deixa vore...
insinua el que amaga.
No deixa vore...
tampoc s'atrapa.
L'artificialitat és paral·lela,
les caminates humides
Sensació freda...
contratemps entre vides...
Fax l'aclariment: no he tingut cap contratemps! em referixc al contratemps que fan les petjades quan caminem... queda clar ara? jeje
ResponEliminaBé, Andreu, em pase pel teu bloc i aquesta vegada comente per a dir-te que continues escrivint aquest textos i per a informar-te, ja que eres un dels seguidors del meu bloc, de que a partir d'ara estaré a http://asgo.freehostia.com.
ResponEliminaEnhorabona per tot el que vas escivint!!=D
Fins prompte!